En Jordi que vivia a Palafurgell, fa dies que havia adquirit aquell espill a una botiga on venien coses diverses de segona mà. 

La seua sorprenent peculiaritat consistia en que retornava la imatge de qui en ell es mirava cinc anys endavant. A Jordi -persona aliena a les típiques angoixes producte del pas del temps- li divertia el fet de contemplar-se un lustre més major.

 Un dia va sentir terror quan, mirant-se en l'espill, no veié el seu reflex.

 Llavors es va espantar perquè es pensava que al cap de 5 anys moriria i cada dia es tormava a mirar i no es veia. Un dia va anar al  amb la seva família  a dinar amb un restaurant  Després Van  de Girona. Despres van anara la bora del riu Ter a passar l'estona i llavors es va adonar que com que es mirava cada dia, pasaven 5 anys cada vegada que es mirava i va entendre que al final algun dia s'havia de morir.